Inici Anàlisis

Anàlisis

Uns 500 incidents han compromès la llibertat d’expressió i el dret a la informació des de 2019

Des de l’1 de gener de 2019, 476 incidents han compromès aquests drets fonamentals. D’aquests, 115 són agressions físiques contra professionals de la informació (de les quals la majoria, 87, van tenir lloc l’any 2019; 8 van ser el 2020 i 20 el que portem de 2021).

Un mes de protestes per Hasél deixa 16 periodistes ferits i més incidents al Mapa de la Censura (març 2021)

Aquest dimarts fa un mes que el raper Pablo Hasél va ser empresonat en relació a uns missatges que havia llançat a les xarxes socials, que se sumava a una condemna anterior per les lletres d’unes cançons. Aquest atac a la llibertat d’expressió va desencadenar una onada de protestes al carrer arreu del país, i especialment a Barcelona, durant les quals hi ha hagut altres incidents que també han compromès el dret a la informació i la llibertat d’expressió.

La covid-19 dibuixa un Mapa de la Censura 2020 d’acomiadaments i incidents a peu de carrer (gener 2021)

Les restriccions imposades per la pandèmia i les seves conseqüències protagonitzen gran part dels 155 casos recollits al Mapa de la Censura al 2020. Els ERTO i acomiadaments als mitjans han aprimat la pluralitat informativa, els obstacles per preguntar en rodes de premsa en línia i per cobrir actes al carrer han complicat la feina dels periodistes i determinades iniciatives per combatre la desinformació han aixecat sospites. L’acusada reducció de la protesta al carrer explica en gran part que hi hagi 46 casos menys que al 2019, que va ser un any marcat per les mobilitzacions post-sentència.

70 periodistes ferits: recull definitiu un mes després de la nit més dura de protestes (octubre 2019)

El balanç definitiu és de 70 periodistes ferits. Un 69% de les agressions les van provocar actuacions dels cossos policials, fos de forma deliberada contra periodistes o com a conseqüència de càrregues genèriques contra manifestants. En diversos casos els afectats constaten que els agents van atacar-los directament per impedir que documentessin l’actuació policial o que van agredir-los tot i identificar-se com a periodistes.

Mapa de la Censura 2019: menys agressions però més querelles (agost 2019)

Entre gener i juliol d’aquest any, el Mapa de la Censura de Mèdia.cat ja ha recopilat 106 incidents pels 190 totals de l’any passat. El 2019 no sembla un any massa millor que el 2018 pel que fa a les llibertats d’expressió i informació: la proporció és gairebé mil·limètrica.

Aquest informe es basa en les dades recollides en el Mapa de la Censura als Països Catalans durant el 2019. La informació que s’hi recull està basada en aquells fets o denúncies publicades tant a través dels mitjans de comunicació com de les xarxes socials —posteriorment verificades—, i, en menor mesura, en altres fonts, com sentències o lleis. Totes estan puntualment reforçades amb els enllaços a les fonts originals corresponents. En alguns casos, la denúncia ha arribat directament a l’equip de Mèdia.cat per part de professionals que haurien estat agredits, intimidats, pressionats o censurats.

Catalunya i l’Estat espanyol han viscut amb excepcionalitat les setmanes prèvies i posteriors a l’1 d’octubre de 2017 (1-O), dia en què la Generalitat va convocar la ciutadania catalana a un referèndum d’autodeterminació suspès pel Tribunal Constitucional a instàncies del Govern central. El context polític i social ha afectat, també, la capacitat i la llibertat dels periodistes i dels mitjans de comunicació per fer la seva feina.

Es tracta de casos que inclouen des d’agressions, amenaces o intimidacions a periodistes fins a crítiques dels professionals a la censura imposada pels mitjans en què treballen, passant per denúncies a periodistes o a mitjans. També s’han recollit possibles restriccions a les llibertats d’expressió o d’informació de la ciutadania en relació amb la seva participació social o política.

Amb el present informe, que sistematitza i documenta aquest centenar de casos registrats al Mapa de la censura, el Grup de Periodistes Ramon Barnils vol posar sobre la taula que l’actuació de diversos poders de l’Estat espanyol per impedir l’1-O i la situació generada entorn d’aquests fets pot estar inhibint la tasca periodística i restringint la llibertat d’expressió i d’informació dels periodistes i de tota la ciutadania. L’informe pretén alertar l’opinió pública sobre aquests casos, denunciar la possible vulneració de drets i contribuir que es garanteixin en el futur. Amb aquest objectiu, el Grup Barnils farà arribar l’informe a organismes que treballen en la defensa de les llibertats d’informació i d’expressió a escala nacional i internacional.